La llegenda del Pare Llop I la cova dels OrrIols.
Com a mínIm d’ençà de les darrerIes de l’edat mItjana,I fIns ben entrat el segle XX, se sItúa a la Cova dels OrrIols un estrany personatge conegut com a Pare Llop.
Aquest IndIvIdu, Innegablement humà però amb determInades faccIons pròpIes d’un anImal salvatge, presentava un aspecte embrutIt I ferotge, I tenia un gran domInI sobre els llops.
El seu poder i les seves arts eren tan extraordinàries que l’havia arribat a considerar com un autèntic bruixot, motiu pel qual també se’l coneixia amb el sobrenom de l’Encantador dels Llops, ja que aquests animals el seguien allà on anési l’obeïen cegament, sense pensar-s’ho dues vegades.
Mentre feia bonança, el Pare Llop preferia passar les nits al ras, sempre en zones muntanyenques, a l’interior de boscos abruptes i feréstecs, i esperava que el fred comencés a fer-se present per tal de refugiar-se a la seva cova. Un hivern molt fred, però, com pocs en recordaven els més vells d’aquell temps, nitan sols el Pare Llop no va poder resistir el fred i la humitat de la Cova els Orriol si va anar a demanar aixopluc a una gran pagesia de la Pobla.
L’inhòspit aspecte de l’inesperat hoste causà malaimpressió i una gran repugnància en els amos de la casa, que aleshores era la més rica i pròspera de la vall de Lillet, motiu el qual li negaren alberg i el tractaren de males maneres.
Resultà que en aquella casa hi havia un ramat de xais enormes, format per centenars de caps de bestiar, i també disposaven del millor ramat d’eugues de tota la contrada. Just a partir d’aquesta negativa, els estols de llops més nombrosos i ferotges vistos mai per la zona es tiraven constantment sobre els xais i les eugues de la masia. Tan durs i continus van ser aquests atacs que, tot iels esforços de l’amo de la casa per tal d’anar refent els dos ramats, finalment els llops aconseguiren destruir-los.
Quan el pagès ja es veia arruïnat, es varen organitzar diverses batudes amb els caçadors més destres de la contrada, però mai no aconseguiren ferir niun sol llop, encara que aquests, encapçalats pel Pare Llop, anaven provocant passejant-se al davant dels nassos dels caçadors.
Veient clar l’origen de la seva desgràcia, el pagès va entendre que només poda resoldre la situació reconcuiliant-se amb el Pare Llop. És per això que, ja ben entrada la primavera, un bon dia el va anar a trobar, liva demanar disculpes i liva oferir aixopluc sempre que ho necessites. D’ençà d’aquell moment, ni un sol llop va atacar cap més xaini euga de la casa.
Durant dècades, en senyal de gratitud, els amos de la casa i els seus descendents pagaren un tant anual al Pare Llop, amb la qual cosa garantien que no els tornés a passar cap desgràcia semblant. A més, li oferien menjar i casa sempre que ho necessitava. Les altres masies del voltant ben aviat s’afegiren a aquest costum per tal de protegir-se. La presència del Pare Llop i els seus seguidors va ser tant reiterada i constant que fins i tot es popularitzà entre els pagesos i la gent de muntanya de la zona una oració anomenada "Parenostre del Llop", oració destinada a protegir els ramatsi les persones dels seus atacs. Segons la tradició, però, per tal que fes efecte només podia ser dita per bruixes, bruixots i gent que hagués tingut tractes directes amb el diable.
L’estranya figura del Pare Llopi l’oració que els protegía varen anar desapareixent de manera gradual durant el primer terç del segle XX, coincidint justament amb les grans batudes que acabaren per extingir aquests animals salvatges d’aquestes contrades.